Las tribus ecuatorianas viven momentos de tensión. El dirigente de la organización de la Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE), Kiromo Boya, ha confirmado la muerte de un grupo de miembros de los Tagaeri del clan guerrero Babe que han sido asesinados por la tribu Tigüino a rillas del río Tiwino entre las provincias de Pastaza y Orellana, al nororiente del país. Según la CONAIE, la cifra de víctimas oscila entre las 52 y las 60.
Un reporte de la Policía señala que el jefe guerrero Omene Ima, habría sido quién lideró el ataque contra los mercenarios añadiendo que "fue visto exhibiendo la cabeza de un guerrero". Por su parte, el presidente de la Organización de la Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE), Armando Boya, responsabiliza de los ocurrido a las empresas madereras del sector, las quales estarían interesadas en ampliar su área de intervención forestal en la reserva de los Tagaeri.
La comisión integrada por el gobernador, Antonio Ramírez Serrano; el fiscal, Gabriel Moratini del nido; y el jefe de la Policía de Pasteza, Vicente Asevedo Ruíz intentaron penetrar con helicóptero, sin éxito, a la comunidad de la etnia Huaorani para verificar el número exacto de indígenas Tagaeri asesinados. Hoy mismo habrá un nuevo intento de acercamiento para hallar más información sobre el caso.
Sería la primera vez que se da este tipo de enfrentamientos entre miembros de la misma nacionalidad mismo tronco antropológico. Según la Asiciaicón de mujeres Waorani de la Amazonía Ecuatoriana (AMWAE) “este suceso se debe al terrible impacto de las fábricas y de la explotación del hombre blanco en los territorios del pueblo huoarani” y añade que “si no se para, vendrán más muertes”.
(Foto 1: Miembros de la comunidad Huoarani de la Amazonía Ecuatoriana)
(Foto 2: Mapa de donde se ubica la comunidad de Orellana en Ecuador)
Us deixo penjat el video, preparat per TV3, que Josep Guardiola va ensenyar a tota la plantilla del Barça abans de saltar a la gespa per enforntar-se al Manchester United en la final de la Champions del 2009 a l'Olímpic de Roma.
La paraula més sonada el després de la gala de la Fifa Pilota d’Or en els mitjans de comunicació ha estat: sorpresa. En la cerimònia celebrada a Zurich, Lionel Messi va ser el guanyador, contra tot pronòstic, del trofeu Fifa Pilota d’Or que l’acredita com a millor jugador del món de l’any 2010. La veritat que ha estat una sorpresa per a la gran majoria, inclús per al propi Messi, ja que les enquestes donaven com a favorits a Xavi Hernández i a Andrés Iniesta per a conquistar el premi. Fins i tot el diari italià La Gazzeta dello Sport havia filtrat que el guardó acabaria en mans d’Iniesta. És per aquest motiu que la seva portada d’avui en la titula: Messi? NOOOO, ha estat una de les més comentades. Aquest any, però, s’ha de dir que no hi ha hagut les típiques filtracions que es produïen dies abans d’entregar-se al premi i la Fifa ho ha mantingut en secret fins a l’últim moment.
Si em toqués a mi repartir aquest premi, aquest premi se l’hagués endut en Xavi per la seva regularitat durant l’any 2010 i pel nivell de joc que porta demostrant des de fa temporades. S’ha de reconèixer que tots tres jugadors nominats havien fet suficients mèrits per guanyar el premi, però està clar que no hi havia la possibilitat de repartir tres Pilotes d’Or, que hagués estat el més just, i que només un podia guanyar. Iniesta comptava amb l’avantatge d’haver marcat el gol que li va donar el Mundial de Sud-àfrica a Espanya aquest estiu. De Messi només cal dir que havia fet un extraordinària temporada donant moltes assistències de gol als seus companys i marcant ni més ni menys que 42, a més d’actuacions estel·lars com la que va protagonitzar en el partit de quarts de final de la Champions League contra l’Arsenal en el que ell sol va marcar 4 gols i va donar el pas a semifinals al Barça. Tots trets comptaven amb un títol de lliga guanyat i una Supercopa d’Espanya.
Tot s’ha de reconèixer i és evident que Messi ha fet molts mèrits per endur-se’l perquè sense cap mena de discussió és el millor jugador del món. S’ho mereix primer per lo bona persona que és i després per l’espectacular futbolista en que s’ha convertit. S’acaben els adjectius per descriure al que és el millor jugador del planeta. Ell potser no s’ho esperava, però ja pot presumir de ser el més jove en aconseguir dues pilotes d’or amb només 23 anys.
Sembla que a Espanya aquesta decisió no ha estat gaire acceptada. Clar que fa ràbia que un jugador del teu país, després d’haver guanyat un Mundial amb la selecció, no hagi guanyat. Però les coses com siguin, Messi és el millor i no hi ha més a dir. En els mitjans espanyols ha aparegut constantment la paraula injustícia. No m’ha semblat bé les queixes públiques que cadenes com Antena 3 o Cuatro han realitzat, perquè Messi ha guanyat de forma justa. Creuen que no han valorar el futbol espanyol com es mereix i han criticat que de dos espanyols que optaven al premi (Xavi i Iniesta) l’ha guanyat el que no ho era (Messi), però del que no s’han queixat en absolut ha estat que de dos tècnics espanyols que optaven al guardó com a millor entrenador del 2010 (Del Bosque i Guardiola), el guanyés el que no ho era (Mourinho).
Si més no va ser una nit on el verdader triomfador va ser el Futbol Club Barcelona i sobretot La Masia. D’aquesta fàbrica han sortit els tres millors jugadors del món que han pogut portar al Barça fins el lloc més alt possible. Essent culer, haig de reconèixer que mirar ahir la televisió i veure als tres craks sortits de La Masia esperant rebre el màxim guardó a que un jugador pot aspirar m’ha omplert d’orgull i amb tanta o més satisfacció de guanyar un títol. Sense dubtes ahir la marca Barça va sortir reforçada de Zurich ja que tot el món va poder veure que els tres millors jugadors del món han estat patrons d’una filosofia de futbol que està triomfant i que ha de ser un exemple a seguir.
Sabem que en el món del futbol, que és un esport col·lectiu, és injust donar un premi individual. Sabem que sense els seus companys, sobretot Xavi i Iniesta que són els que fan la majoria d’assistències de gol, Messi hagués rebut ahir el premi com a millor jugador del món. El que m’impressiona és el companyerisme i la humanitat que existeix dins del vestuari del Barça. Malgrat que per Xavi i Iniesta potser ha estat un decepció no haver guanyat el guardó, en tot moment han felicitat a Messi i han reconegut que ha estat el just vencedor i que ells seguirán treballant dur per tronar a estar aquí l’any que ve. En tot moment, tots tres han mostrat un gran respecte per a cada un d’ells i per al Futbol Club Barcelona. És fantàstic sentir de les seves boques que per a ells tots tres són els guanyadors i que ja era molt haver sortit nominats.
Podem estar ben tranquils que la pilota d’or ja està a casa!
El mig campista del Futbol Club Barcelona, Xavier Hernández Creus de 30 anys d’edat, ha entrat de ple a la historia del Barça, si és que ja no ho havia fet abans, al ser el jugador que més partits oficials ha vestit la samarreta culè amb un total de 550 vegades. El passat dia 2 de gener en el partit de lliga que va enfrontar al Futbol Club Barcelona i el Llevant en el Camp Nou, Xavi va igualar al mític Migueli que fins aleshores ostentava el rècord amb 549 partits disputats. Aquest rècord històric el va assolir en el partit de tornada de vuitens de final de la Copa del Rei que va enfrontar a l’Athletic de Bilbao i al Futbol Club Barcelona, superant d’aquesta forma a Migueli i situant-se ja individualment al cap davant de la llista amb l’honor de ser el jugador de la història del Barça que més partits ha jugat amb la elàstica culè. A mesura que vagi jugant més partits, anirà augmentant encara més les xifres d’aquesta fita històrica.
La trajectòria professional de Xavi ha estat impecable i s’ha vist repleta d’èxits, sobretot a partir dels últims anys sota les ordres de Franck Rijkaard i Josep Guardiola. A nivell de club ha guanyat quatre títols de Lliga, dues Lligues de Campions, una Copa del Rei, cinc Supercopes d’Espanya i un Mundial de Clubs. Cal recordar que sis d’aquests títols (Lliga, Lliga de Campions, Copa del Rei, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs) els va aconseguir únicament en la magistral, extraordinària i majestuosa temporada 2008/2009 en la que ell va ser fonamental i va contribuir de forma activa al rècord històric que manté el Futbol Club Barcelona de ser l’únic club de futbol del món que ha guanyat tots els títols possibles en una sola temporada. A nivell nacional en Xavi també posseeix un bon currículum
gràcies als èxits aconseguits en la Eurocopa de 2008 i el Mundial de futbol de Sud Àfrica del 2010. A nivell individual cal destacar que l’any 2008 es va emportar el premi al millor jugador de la Eurocopa i que en el 2009 va quedar en tercera posició en el guardó del Fifa World Player. Aquest any, ha estat nominat a ser guanyador de la Pilota d’Or i el Fifa World Player, que s’entreguen com un mateix premi, juntament amb els seus companys d’equip Andrés Iniesta i Leo Messi. Dintre de pocs dies, el 10 de gener, sortirem de dubtes i sabrem si finalment guanya el premi a millor jugador del món.
Com ell mateix diu, tot el que ha aconseguit no li ha vingut regalat i s’ho ha hagut de treballar lluitant i esforçant-se al màxim per poder arribar on està actualment i gaudir de la bona situació en la que es troba al ser una peça clau en un dels millors Barça de la història. Des dels seus inicis a les categories inferiors del club, ha anat millorant i progressant ràpidament fins a debutar a primera divisió de la mà de Louis Van Gaal en el partit de Supercopa d’Espanya que es va celebrar el 18/08/1998 davant el Mallorca. Xavi va tenir un debut somniat, ja que va sortir de titular en l’onze inicial i a més va marcar un gol. Amb el pas del temps ja es va consolidar en el primer equip del Barça, però veia que comptava amb pocs minuts. Aquest fet el va fer replantejar les coses i valorar seriosament l'oferta estratosfèrica del Milan AC per comparar-lo. Després de molt meditar va decidir rebutjar-la i intentar triomfar en el club del seu cor i que sempre ha estimat. Amb humilitat i esforç s’ha anat convertint en un pilar del Barça, tan amb Rijkaard com amb Guardiola, fins a convertir-se en el millor mig campista i organitzador de joc del món i també en un jugador indiscutible tan en l’onze inicial del Barça com en el de la Selecció Espanyola.Això es demostra amb la dada de que als 25 anys va arribar a la xifra de 300 partits oficials amb la samarreta del Barça. Xavi ha estat un jugador clau en la consecució dels darrers títols del barça i de la Selecció Espanyola. S’ha convertit en un home molt valorat i reconegut mundialment i en un dels jugadors més desitjats pels grans clubs europeus, malgrat no marcar gaires gols. Tot i això ell moltes vegades ha jurat amor etern al Barça. No hi ha ningú com ell que entengui la filosofia d’aquest club, que toqui la pilota amb l’elegància que ho fa, que organitzi i distribueixi el joc de la manera en que ho fa i que vegi el espais impossibles per on fa passar la pilota perquè en Messi, Villa o Pedro marquin el gol. No hi ha cap jugador com en Xavi que sàpiga interpretar i veure el joc com ell sap fer-ho. Es tracta d’un jugador únic en el món i que els aficionats del Barça estan tenint la sort de poder-lo gaudir cada diumenge.
Per la seva regularitat, per la seva humilitat, per tot el que fa gaudir als aficionats del futbol sigui quin sigui el seu equip, per ser millor persona que futbolista, per la seva espectacular trajectòria i per la manera en com juga a futbol crec que es mereix guanyar la Pilota d’Or i el Fifa World Player el proper dilluns 10 de gener en la gala que es celebrarà a Zurich. Es difícil quedar-se amb Xavi, Iniesta o Messi, ja que tots ells han fet mèrits per merèixer el premi, però aquest cop crec que ja es hora de que acabi en les mans de Xavi. Veurem a veure si el meu desig es compleix.
El passat 28 de novembre de 2010 van tenir lloc les eleccions al parlament de Catalunya. Un cop escrutades les meses electorals, com ja era d'esperar, el partit de CIU liderat per Artur Mas va ser el vencedor.
M'agradaria analitzar la cobertura informativa que van fer els diferents mitjans de comunicació (televisió, premsa i ràdio) dels comicis, i que permetien que la audiència estigues informada de com anava succeïen la jornada electoral.
Les televisions, tant les autonòmiques com les estatals, van fer un seguiment desigual de l'aconteixement. Personalment em va sorprendre el poc espai informatiu que la majoria de les televisions estatals van donar a les eleccions. No entenc la poca estona que se li va dedicar a un esdeveniment que es molt important no només per a Catalunya, sinó que també per a la resta d'Espanya. TV3 i TVE van ser les cadenes que més espai van dedicar a informar sobre com anava avançant la jornada electoral, i, les que un cop es van tancar a les 20 hores els col·legis electorals van seguir informant al instant i aportant dades a mesura que s'anaven escrutant les meses electorals. TV3, al ser la televisió pública catalana, va ser la cadena que va fer un seguiment més exhaustiu dels comicis amb el programa Especial Eleccions 2010. El programa va començar cap a les 20 hores de la tarda, just quan es van tancar els col·legis electorals, i va acabar a la 1 de la matinada. En ell s'anaven donant les informacions actualitzades i s'analitzava com anava transcorrent la jornada. A més TV3 va fer públic un sondeig dels resultats finals, els quals es van acostar molt a les previsions que la televisió pública catalana havia previst. Aquest espai especial per a les eleccions al parlament va comptar amb la presència d'un representat de cada un dels principals partits que es presentaven. TVE per la seva banda va emetre un informatiu especial de la jornada amb una àmplia cobertura informativa. Les dues cadenes van realitzar nombroses connexions en directe des de les seus dels principals partits electorals. Personalment vaig anar seguint el resultat de les eleccions a través de la àmplia cobertura informativa que va desplegar TV3. D'altra banda, la resta de les televisions (Antena3, Tele5, Cuatro...) van fer una escassa cobertura de l'esdeveniment i no van emetre cap programa especial ni van modificar la seva programació. Únicament es van limitar a informar en l'espai reservat als informatius. Això demostra la consideració i la importància que aquestes cadenes van donar dels comicis.
La majoria de les ràdios, sobretot les catalanes, durant la tarda i la nit van emetre debats i tertúlies polítiques al mateix temps que anaven fent un seguiment instantani dels resultats a mesura que s'anaven escrutant les meses electorals. Altres ràdios, sobretot les d'àmbit estatal, no van donar-li gaire importància, ja que no van dedicar-li cap altre espai que el dels informatius.
Pel que fa referència a la premsa, s'ha de dir que el seguiment que aquest mitjà en va fer, es va donar a les edicions digitals dels diaris. En tots els diaris, la jornada electoral va copsar l'espai central essent la noticia més destacada. Van anar informant minut a minut de les novetats que s'anaven produint, il·lustraven els resultats amb gràfics i també van anar recollint les declaracions que feien els líders de cada partit sobre els resultats. S'ha de destacar que El Pais va ser l'únic diari que en l'espai central de la seva edició digital no va parlava sobre el tema de les eleccions, perquè ho feia d'uns documentats filtrats per Wikileaks dels quals El Pais tenia l'exclusiva de part d'aquests documents que cap altre mitjà espanyol ho posseïa. El recurs de seguir la jornada electoral per Internet va ser triat per una gran quantitat de catalans que no es volien perdre cap detall de l'aconteixement.
El diumenge 28 de novembre de 2010 era un dia que tots els catalans tenien marcat en el calendari. Era el moment de què tots els ciutadans de Catalunya prenguessin la paraula en forma de papereta dipositant-la dins de la urna. Al llarg del dia, des de les 9 del matí fins a les 20 hores de la tarda, els catalans han passat pels diferents col·legis electorals distribuïts per tot el territori català per escollir el nou govern que prendrà possessió els pròxims quatre anys.
He pogut fer un seguiment de les eleccions al parlament de Catalunya a la localitat de Sant Feliu de Llobregat en el col·legi electoral ubicat a l'escola d'infantil i primària Pau Vila. La jornada ha transcorregut amb normalitat i sense cap incidència greu a destacar. La majoria dels ciutadans han preferit acudir a les urnes pel matí, ja que la major afluència de votants ha estat entre les 12 del mig dia i les 15 hores de la tarda. Al llarg de la tarda també hi ha hagut un moviment intens de persones entrant i sortint del col·legi electoral, però en menor nombre que al matí.
Els ciutadans han tingut un ampli ventall d'opcions en el seu vot, ja que han disposat de fins a 29 paperetes per triar-ne una. Com la majoria de vegades quan hi ha eleccions, s'ha pogut veure a persones sorpreses per la quantitat de partits que s'han presentat a les eleccions. Molts d'aquests eren desconeguts per a als votants que es quedaven atonits mirant el nom dels partits, dels quals potser era la primera vegada que els veia, com es el cas de: CORI, PDLPEA PFiV, PACMA, PUM+J, GN, Eb-CenB o PIRATA.CAT. Aquestes partits polítics són poc coneguts perquè no tenen la importància dels CIU, PSC, PPC... que en gran part s'aconsegueix amb al propaganda i publicitat que generen i que ajuda també a que els votants puguin conèixer el programa de cada un d'ells.
A mesura que passava el temps, les urnes estaven cada vegada mes plenes dels vots de la gent que s'havia desplaçat a participar en una jornada electoral que pot ser històrica. També m'ha cridat l'atenció que sobre la taula on estaven disposades totes les paperetes, las de CIU presentessin nivells molt inferiors a la resta. Aquesta circumstància m'ha fet creure que és probable que els resultats que vaticinaven les enquestes realitzades abans de les eleccions, que preveien una clara victòria de CIU acostant-se a la majoria absoluta, s'acabin complint.
Un cop s'hagin tancat els col·legis electorals, s'iniciaran els escrutinis i s'aniran publicant dades a mesura que es vagin escrutant les meses electorals. Els catalans hauran d'esperar fins aquesta nit per saber els resultats definitius de les eleccions.
Avui 29 de Setembre de 2010 no ha començat com un dia normal tant per als nens/nenes que com cada matí van a escola ni per a la gent que va a treballar. Per avui s'ha convocat una vaga general a tot l'estat espanyol que com bé sabreu ja, perquè se n'ha parlat molt en els darrers dies en els mitjans de comunicació, es porta terme per protestar sobre la reforma laboral aprovada pel govern espanyol i que ha suposat una baixada de sous generalitzada, i segons diuen alguns dels manifestants també ha comportat més desocupació laboral. Aquesta és la principal raó per la qual molta gent ha sortit al carrer a protestar o bé d'altres han fet la seva pròpia protesta no assistint avui a la seva jornada laboral.
Al llarg del dia d'avui s'han organitzat diferents manifestacions a Barcelona i a la seva àrea metropolitana on s'espera que tot flueixi amb normalitat i no hi hagi incidents. Per aquest motiu s'ha ordenat un gran desplegament policial per tal de garantir l´ordre públic i evitar danys majors.
Aquesta vaga general ha afectat sobretot als transports (tramvia, metro, rodalies renfe, ferrocarrils de la generalitat de Catalunya, autobusos...) que han establert uns serveis minims del 25% a les hores punta de 6:30h a 9h i de 17h a 20h. També s'ha notat en els petits comerços i fàbriques, on alguns s'han vist obligats a tancar per la forta pressió exercida pels piquets informatius i també ha tingut ressó en els centres educatius. Per veure com ha afectat la vaga en el servei educatiu, a primera hora del matí m'he desplaçat al centre públic d'infantil i primària Miquel Martí i Pol de Sant Feliu de Llobregat per fer-ne un seguiment. En aquesta escola un nombre reduït de professors han decidit fer vaga pero s'han garantit serveis mínims i aquells pares que ho creien convenient han pogut portar els seus fills a escola. No s'ha observat cap incidencia i d'un total de 359 nens han assisit uns 204 alumnes, xifres que mostren que la vaga ha afectat, però no exageradament. Les classes han començat puntuals (8:45h) i l'única incidència a destacar ha estat que s'ha suprimit el servei de menjador ja que els monitors d'aquest servei s'han adherit en la seva totalitat a la vaga.
Finalment cal destacar que al llarg del mati hi ha hagut varies carreteres i carrers tallats per piquets informatius que les ocupaven i no deixaven circular als turismes ni als autobusos. És el cas de la avinguda Diagonal de Barcelona.
Las tribus ecuatorianas viven momentos de tensión. El dirigente de la organización de la Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE), Kiromo Boya, ha confirmado la muerte de un grupo de miembros de los Tagaeri del clan guerrero Babe que han sido asesinados por la tribu Tigüino a rillas del río Tiwino entre las provincias de Pastaza y Orellana, al nororiente del país. Según la CONAIE, la cifra de víctimas oscila entre las 52 y las 60. 
